Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
34
biblioteca catalana.

Si la voléu conéxer, afiguréuvos una criatura sendilla, tendre, adorable, sense cap esperiencia del mòn, ab lo qual no havia tingut jamay cap tracte, y per lo tant, ab lo cor obert de bat á bat, á tots los afectes, á totas las impresions.

No solsament ignorava encara quina cosa eran penas, sino que tampoch sabia lo qu' eran alegrías. Com se veya al mòn sense un costat, y s'havia criat mòlt encongida y temerosa, may anava á balls ni á festas de cap especie, axís es, qu' ab tot y qu' era mòlt bonica, los fadrins ab prou feynas la conexian, y no teniu festejadors.

De si era bonica, féuvosne cárrech. Tenia un còs menudet y bufò, que lleuger y gracioset caminava pels camps, com una papallona quan cerca flors, las herbas y las violas boscanas qu' ella, anant y venint de missa, trepitjava ab la punta del sèu peuet calsat ab un tapinet com un didal, ni ménos se 'n sentian, y casi bè semblava, qu' alsantse ufanosas quan la veyan