prenia un ayre reflecsiu que la feya semblar una dona. Ajudava á sa mare á escombrar y á fer la cuyna, cada matí vestia y pentinava als sèus germanets, los hi apedassava ls genolls de las calsas, y fins los hi dava alguna morma quan li tornavan fets uns xops y bruts de fanch, per haverse ficat al rech ab la golosina de pescar anguilas.
Lo qu' á n' ella la tenia mès capficada, era véurer com s' escarrassuva sòn pobre pare, sense que may poguès avansar res; sentia uns grans y poderosos desitjos d' ajudarlo, pero com se veya tant petita, no savia com arreglars'ho.
Ella s'aguantava, s' aguantava, pero al últim, tantas llástimas vá véurer, y tant ab ell ve condolia bon cor, qu' un dia, ab tot y véurers' qu' era un nap buf, vá resòldrer no esperar més, y diguè al sèus pares:
—Jo me 'n vull anar á servir.
A n' els pares ja 'ls dolguè, pero com que sa situació no 'ls permetia ferhi gayres escarafalls, li uprovaren lo pensament, li buscaren algun empenyo, y sapiguent qu' á casa 'n Padròs del Vendrell necess una criada, hi enviaren á la Paula, qui hi entrá á servir sense guanyar mès soldada que la vida y un vestit cad' any.
A ca 'n Padròs hi haguè al cap de poch temps las duas morts que dexaren órfana á la pubilleta, y aquesta, necessitant un cor ab qui comunicarse, de tal manera ab la criadeta, que en tota sa vida tinguè ni buscá un' altra amistat.
