responia qu' encara no tenia la casera y que quan fòra hora ja 'ls avisaria.
Ja havém dit que quan se tractá 'l casament de sa mestressa, ella vé haver de donarhi la sèva aprobació, sense la qual aquella no s' hauria pas casat. Y tant durant lo nuviatxe, com desprès del casament, continud sent la confidenta de lo que sentia y pensava la pubilleta Padròs. Ella fou qui destruhí lo respecte qu' en Joseph imposava á sa desposada, y ella la que contribuhí á l'enamorament qu' havém esplicat.
Veyent á sa mestressa tant enamorada, tant ben rebuda, tant ben tractada, veyent lo goig, la tranquilitat, lo benestar qu' en aquella casa 's disfrutava, lo mateix dia que vé arrivarhi, vé dir á l' Isabel, abrassantla ab tot l' afecte que li tenia:
—¡Aquí sí qu' estarém bè!
Ara falta véurer si ho vé endevinar.
La matexa tarde, y á la matexa hora que finava 'l vell Oliver, en brassos de la sèva filla, que li tancá los ulls ab aquell terrible jurament de venjansa, en Joseph Mas-Vidal arribava de cassera, y á la porta de la masía entregava á un mosso la escopeta y 'l sarrò, del qual despenjá un parell de perdius y una llebra.
