Ab aquestos trofeus de sa victoria, y seguit del perdiguer que se li enredava entre peus fent salts y remugant d' alegría, lo jove se 'n entrá á la cuyna, ahont, sentada en l'escò, hi troví á sa muller, que ansiosa l'esperava parlant ab la Paula, que tambè prop de la llar s' escalfava, sentada en una mesura de blat, girada cap per avall.
—¡Alsa, fredolicas!—diguè en Joseph, acostantse cap al grupo de las duas donas.—Los arbres ja brotan ¡Y encara heu de cremar llenya?
—¡Alsa, cansoner!—li responguè sa esposa, ab lo mateix tó festiu.—Pera cassar duas perdius y una llebra, ¿has tingut d' estar tota la tarde?
La Paula s'axecó pera fer lo cumpliment á sòn amo, y fent lo dissimulat, se girá d' espatlla, posant en un recò la mesura ahont seya, mentres los dos esposos s' estrenyian amorosament las mans, y ell feya un suau petò en lo front pur y trasparent, com un cel de maig, qu' ella li presentava.
—Vina, séu:—li diguè ella.
Y ell s' assentá en l' escò, al sèu costat.
—¿Y 'l pare—preguntá en Joseph un cop assegut.—¡Qu' es estrany que no siga aquí!
—Deu ser al hort. Ja sabs qu' ara tot lo sèu gust es regar las llegums.
—Allí l'he vist,—afagí la Paula,—tot afectat ab unas monjeteras que los cargols se li menjan.
—¡Pobre paret—diguè l' Isabel.
—Se fa vell—responguè en Joseph.
Y agafant un ferro llargarut se posá á forgar en la
