Entrá un pagés tot vestit de dol desde la barretina fins á la beta de las espardenyas.
—¿Qué se us oferia?—li preguntá en Joseph.
—Vinch de part de l'heréu Oliver y de sa germana, á fervos saber qu' ara sòn pare acaba de finar, y que xi demá, á dos quart de vuyt, voléu venir al enterro, 'ls faréu tant de favor.
—Diguéulos que 'ls aprecio mòlt lo convit, y que no hi faltarè.
Lo pagés se 'n torná, y en Joseph, dirijintse á la Paula y á sa muller, que ja 'l miravan mès tranquilisadas, las hi digué:
—¿Ho veyéu? Ja hem fet las paus. Los Olivers matexos nos envian lo brot d' olivera.
Efectivament, ab aquella inesperada y amistosa vitació, l' Isabel se tranquilisá, y no torná á parlar mès á sòn marit d'anarsen' á víurer á ciutat.
La matexa Paula, que per esparvillada que fos, no podia suspitar sense motius, prengué de bona fé aquell recado, y 's quedá convensuda de que las renyinas dels Olivers y 'ls Mas-Vidal s' havian acabat.
L'endemá, en Joseph assistí á l'enterro del vell Oliver, lo qual fou una sorpresa tant agradabla per tota
