—¡Ay, si 'ls tèus avis t' escoltessen!—exclamá 'l vell tot disgustat.
—Si ells m' escoltèssen,—continuá l' heréu,—los diria que jo serè fidel á totas las tradicions de la casa, que pugan fer honra al séu nom, y fer respectable sa memoria, pero que jamay voldrè portarme com un bandoler, pera sostenir una lluyta d' emboscadas y vilesas, inspirat per un odi, que ni jo esperimento, ni may ha tingut una verdadera y justa causa.
—Mira, Josephet ,—li replicá lo vell;—jo no dexo de conexer, que certas cosas que'ns hem fet los uns als altres, no poden defensarse, y qu' á un jove del teu cardeter per forsa li han d' esser repugnantas. Per çó may t' he incitat perque 't valguesses de malas arts, ni de reprobablas venjansas contra dels Olivers, jo mateix, ja has vist, qu' una volta se 'm calmá 'l primer foch de la juventut, may mès he donat cap ordre, ni cap pas pera fer mal als nostres contraris, pero m' he mantingut ferm en no véurerl's ni tractarlos, y axó es lo que tu haurias degut fer.
—Pero... ¡home de Dèut 3No veyéu qui ells han sigut los primers que se 'ns han rebaxat?
—Pitxor per ells, axí hauria sigut mès gros lo nostre despreci.
—¡Vos us penseu qu' encara estém en aquell temy —esclamá en Josephet, una mica mès ecsitat ab la matexa conversa.—Donchs no solsament han mudat los temps, sino tambè las personas. Los Olivers, ja no sòu , aquella gent rústica y esquerpa d' allavoras; si haguèsseu vist com m' han rebut... Sobre tot la filla, l'
