Antonia... ¿Alló es tot' una dóna! Amabla, intel-ligenta, ben educada... y guapa... ¿Sabéu qu' es guapa de debó?
—Pero 's vá casar ab un estern ,—responguè 'l jayo, ub una rialla de fonda complascencia.
—No pas perque no meresquès un rey,—replicá l' heréu, ab un tó apassionat, que feu alsar los ulls á sòn pare pera mirarlo ficsament.
—Ne vens mòlt prendat—li diguè aquest últim.
—Si, á fé. Es una dóna de totas prendas,
—¡Anèm, vèst—cridá 'l vell ab gran irritació.—¡Sembla qu' aquexa dóna t' hagi donat pá fregit!
Y li girá l'esquena ab una rebolada.
Lo jove se quedá aturat en mitx del camí, sol y pensatiu, mentres sòn pare s' allunyava irritat y mormolant.
—No m' ha donat pá fregit—diguè en Joseph per ell tot sol,—pero si jo l' haguès coneguda avans...
Y com si li dolguès aquest pensament, se passá ab forsa la mé pèl front, y 's posó á caminar pronunciant:
—L' Isabel ja es bona xicota.
Poch avans d' arrivar al portal de la masía, 's trovó ab sa muller, que sortia á rébrerlo ab aquella rialla amorosa y plascentera qu' es la gloria del bon marit, y l' anunci mès infalible de la ditxa que regna en una casa.
En Joseph abrassá á sa muller ab mès forsa de lo qu' acostumava, y la saludá ab paraulas encara mès ardorosas de lo qu' ell solia dirigírlashi.
—¿Cóm ha anat?—li preguntá ella.
—Mòlt bè,—li responguè en Joseph.
