Estimat amich.
He llegit la novela, ab Ja qual te proposas obrir la série de las que tens intent d' escriurer, pintant las costums y principals fets de la nostra terra catalana. Y al tornarte 'l manuscrit, vull ferho, acompanyante aquestos quatre mòts de lletra.
Del mèu drama La Dida, n' has fet una tant original novela, has sapigut presentar tipos tant admirables, deguts á ta eren propia, y ab tanta exactitut retratar los que vaig dibuxar en lo teatro, qu has viugut á completar, y gracias te sian dadas, lo quadro de costums que vaig escriurer. Quan axó he vist, m' he dit que faria malament si no completès, ab un incident,—pot ser, y sense pot ser, insignificant, pero incident verdader,—la tèva obra. ajudant d' aquest modo, é presentar ab tots sos detalls, las ja populars figuras de 'n Roch y la Dida.
Aquestos dos tipos, no sòn, ja ho sabs bè prou, creaciò de ma fantasia: encara 's Lrovan plens de vida, si bè ja bastant vellets, y del natural han passat á la ficciò de la escena.
Y no 's cregui que parlo volent dir qu he fet una personificació
