tras rialletas de satisfacció quan compreniau que 'l vostre plan avansava.
—¡Ay, filla! ¿Qué no tinch en Matèu?
—¿Qué sè jo quina en portéu de cap? Jo conto qu' axís voléu fer mal á la casa dels amo: ó pot ser es qu' en Joseph us agrada, ó qu' us agradan los sèus diners.
—¡Insolenta!—cridá l' Antonia indignada.
—Ben clar ho havéu dit ara mateix, qu' us proposéu 'ser mestressa de ca 'n Mas-Vidal.
—¿Jo?...
—Pero la mestressa es la qu' hi ha ara, y la qui ho será sempre, perque jo estich al sèu costat, ¿entenéu? Y faré l'ull tant viu, que tants cops com vulguéu tirarli, us sortirá 'l tret per la culata. Ab axó, heu de buscar un altre filò, qu' ab aquest no us hi faréu rica.
—¡Axó ja es massa insultar!—esclamá l' Antonia trayent foch pèls ulls.—Y si voléu ser tant provocativa, us dirè...
—¡Qué 'm diréu?—li preguntá la Paula ab des y acostantli tant lo rostre, que las alés de las duas se confonian.
—Us dirè...—continuá l' Antonia sortintse de tino, perque al capdevall era dóna.—Us dirè que si 'm dona la gana, me riurè de vos, lo mateix que de tothom que vulgui venir á ferme la contra. ¿Ho sabéu? Y vos, sabentla tant llarga, m' hauréu de venir á fer lo cumpliment, y tant vos com los de casa vostra... de genolls, de genolls com esclaus us estaréu al devant
