d'una classe, no: la Paula ab sòn natural talent, en Roch ab sa sumisiò resignada, y abdòs ab sòn desinteressat carinyo, han prés part en l'acció d'un drama, semblant al que en lo teatre se representa, pero mès terrible, puig sempre s' ha de descartar en la obra dramútica, las tres quarlas parts de la realitat de la vida.
En un de mos viatjes á la montanya, conegui á la simpútica parella. Ja havia comensat á envellir: ja, lluny de la noyeta, qu' estava feya temps casada, vivian la meytat de l'any ab l'alegria que l'altre meytat havian de tenir, fent llarga y sempre felís estada en companyia de la Roseta.
Ja eran, per lo tant, lo didot y la dida clásichs; es a dir los qu' estiman pe 'l sol gust d'estimar.
Tu tambè los has conegut. y erech inútil estèndrerm en detalls.
Mes, lo que tu no sabs,—y aquí vè l'incident á qu' he fet referencia,—es que'n Roch y la Paula han tingut la per ells inmensa satisfacció, de véurers «en cos y ánima,»—sòn paraulas sèvas, presentats al públich del Teatre Catalá.
Un dia, me va ocorrer que tenia de satisfer un déute sagrat, al mateix temps, que podia disfrutar un moment lo goig de véurer frente á frente l'original y la cópia: lo déute, ja pots pen ichss es á dir, los sar quin era, pagar la inspiració que en mi feren núxer lo marit y muller 3 lo goig que gosar volia, ja veurás quin y ser.
Dit y fet: lo mateix dia y en lo mateix punty hora en que tal pensament tinguí, vaig agafar tinter, paper y ploma, y al amich qu' en la montanya vivia, al costat de la caseta del honrat matrimoni, li vaig pregar per mor de Dèu, en una carta, que fès lo que poguès pera remétrem lu desitjada parella á tornada de corréu.
¿Pot ser pensarás que li vá ser mòlt difícil cumplir mon desitj? Donchs si axó créus, de mitj á mitj t' enganyas.
La Paula y en Roch eran, es veritat, lo que mòlts pagesos sòn, ròures qu' es difícil, sino impossible, desarrelar de la terra hont han nascut. L' anyorament los matava si s' estavan mès dels tres dias de rúbrica á mercat, á tira ó á festa major, no 's trovavan bé
