—Es natural.
Lo vellet esta barat, una blasfemia tant grossa lo que sòn fill li deya, qu' ab prou feyna se dava compte de que ho escolta
—Tu t' has tornat boig, Joseph ,—continuá ab indignaciò.—¿No comprens que no pot ésser?... ¡Tirar per terra lo nostre nom, rebaxarnos ab los Olivers!... ¡No, may! ¡Sòch un pobre vell que 'm vaig á morir, pero tindrè energia pera no cométrer semblant baxesa! ¡No ho firmarè, no!... ¡Encara que 'm matin!
Y dihent aquestas paraulas, cridava y picava de peus, lo mateix qu' una criatura quan fa una raresa.
—¡Pare!—esclamá 'l jove ab un to qu' espantava,—¡faréu lo qu' us demano, perque sino 'm matarè jo!—¡Qué dius ara?—digué 'l pare mirantsel esglayat.
—¡Sí! Me feu faltar á una paraula, me condemnéu... ¡vos no sabéu á lo que 'm condemnéu! Y si aqueix tracte no's fa, me matarè, pare, creyéume que 'm matarè... ¡Perque la vida pera mi seria una desesperaciò eterna, lo dolor, l' ira, l' infern!...
—Fill mèu!—diguè 'l vell tremolant.
—¡Pare, pare! ¡Féuho per mi!—continuá lo fill, ab las mans creuadas y plorant llágrima de fel.
—Mes, ¿no pensas lo que 'm demanas?
—¿No us dich que m' hi vá la vida?
—¡No, no y no!... ¡De cap manera!—replicá 'l vell picantse 'l cap.
—¡Me matarè!—afegí en Joseph ab una fredor terrible.
