l' endemá passat, los dos Mas-Vidals feyan cap á la masía dels Olivers.
No dirém res del goig del jove, ni del trastorn del vell. Aquest, sobre tot, que no havia may ni tant sols passat pe 'l davant de dita masía, ni dirijit mitxa paraula á cap de 'ls qu' ab ella tenian parentiu ó dependencia, anava fent lo camí com si 'l portessen á la forca. Sòn fill, pe 'l contrari, cecs ja ab lo pensament d' obtenir lo desitjat amor de la pagesa, no 's veya l' hora en que la tranzacciò del plet quedès perfectament formalisada.
Quan arrivaren á la masia, ja tot estava en ella á punt de solfa.
Los mossos, qu' aquell dia feyan festa, se trovavan reunits y fent gatzara davant de la porta, y quan passaren los Mas-Vidals, se separaren en duas fileras, pera dexarlos passar pe 'l mitx.
A dins, en lasala principal, hi havia los parents máscles de més aprop, que l' Antonia havia fet avisar per aquell acte, tots empolaynats, encara que de mitx dol, y presidits, en apariencia, per l' heréu, á qui sa germana havia enterrat dintre d' un gambeto que li pesava déu arrobas, empresonantli'l coll ab un moca-
