—Quan vosté tingui gust.
Lo notari aspirá un polvo, perque prenia polvo y tot, y ab una veuheta que semblava que li haguessen dexada, comensá:
—Senyors, crech que tots sabém perque som aquí. Lo present Mas-Vidal, reconex i la injusticia y la temeritat ab que sos antecessors volgueren pledejar ab los Olivers, avuy se reconeix vensut, y compareix á fer totas las concessions que li han sigut eczijidas.
No sabém si 'l pare Mas-Vidal arrivava ja á sentir cap de totas aquellas humiliants paraulas, dat l' estat de sòn confús esperit; no mès podém dir, que, tremolant y apretant los llábis, lo pobr' home plorava, plorava amargament.
Lo senyor notari prenguè un altre polvo, y repartintlo equitativament entre sòn nús y la petxera de sa camisa, continuá:
—Ja diu lo nostre aforisme juridich: «Tranzijeix, y guanyarás;» y ara, en aquest moment, se demostra la fonda veritat qu' en ell s' enclóu. Passém, donc á formalisar la felís tranzacciò, procedint á la lectura de l' instrument que 's vá á firmar.
Acte seguit, obrí 'l protocol que tenia amanit damunt de la taula, y llegí l' escriptura, feta, com se suposará, segòns las instruccions qu' havia donat l' Antonia: ab axó, no dirém res de com quedavan en ella los Mas-Vidals.
Acabada la lectura, lo notari se girá al cantò hont seya 'l vell. y li fèu aquesta pregunta:
