—Ara 'ls dos testimonis.
Y un cop recullidas totas las firmas, tancá sòn tinter, aplegá sos paperots y se 'n aná tot satisfet.
Mentres tant, lo vell Mas-Vidal no 's retornava. Tots los síntomas eran de qu' estava mòlt mal, y ningú creguè prudent qu'en aquell perillòs estat se 'l trasportès á casa sèva.
L' Antonia vé manar que li arreglessen llit, ab tota c á n' el fill del malalt, Yy no podent ménos de ser axís, en Joseph la vá acceptar.
Tragueren al vellet de la sala, lo portaren ahont l' Antonia 'ls guiá, y 'l ficaren en lo lit qu' havian posat á punt, sense que ningú 's ficsès en que lo Mas-Vidal moribundo 's quedava jeyent en lo matei en que espirá lo vell Oliver; aquell llit de mort, davant del qual l' Antonia havia fet lo jurament terrible, que ja s' estava cumplint.
Tres dias desprès, lo vell Mas-Vidal se trovava lo mateix que 'l que 's vá ajéurer.
D' en tant en tant recobrava 'l conexement, y deya alguna paraula, pero se referia al acte de la esptura, ni á la qüestiò ab los Olivers, desprès s' ensupía, y axís passava llargas estonas.
