quan no hi vá anar fou perque no li siguè possible?... ¿Qué li passava? Ja sabéu qu' era tota delicadota; estava malalta, y ni ménos vá saber lo qui havia suchcehit, fins que l' endemá la Paula, ab mòlta mónita, li referí: per suposat, amagantli tot lo qu' ella no havia de saber; perque ara tambè seriau capassos de créureus que li vá dir tot.
—Bè, axó ja está comprés.—seguiria 'l preguntador, com si 'l sentís.—Pero ¿y alló d' arriscarse l' Antonia, sabentla tant llarga, á declararho tot al vell Mas-Vidal?
—Alló. senyor curiós, vá ser precisament per lo llarga que la sabia l' Antonia. Ella ja veya que 'l pobre vellet se li moria, y aquestos sórs venjatius, si may n' havéu estudiat cap, no están prou satisfets ab la venjansa sola, l' han de saborejar, han de fer á saber m enemich espe qu' ells sòn los autors del mal que sòn enemich esperimenta, y com lo principal objecte del odi de l' Antonia era aquell vellet, perque 'l tenia per l' espía de sòn pare, si s' haguès mort sense saber que tot era en cástich d' aquell espionatje que se li atribuia, hauria defraudat bona cosa del plaher infernal que l' Antonia buscava en sa venjansa.
—¡Y si 'l vell haguès tingut temps de contarho á sòn fill?
—¡Y que no hi havia l' Antonia per plantarse d' estaqueta al costat sèu y evitarho ab la sòva astucia?
—Pero ¿quí li assegurava que 'l vell no 's curès?
—¡Tant de bó, pobre home! Pero si haguès sigut
