—Enterament.
—Donchs seguim endavant.
—Ara, gracias.
—No hi ha de qué.
Quan la Paula reflecsioná sobre la situaciò en que s' havia col-locat respecte de l' Antonia, comprenguè que tenia de posarse mòlt sobre sí, ja que l' enemiga que s' havia fet, distava mòlt de ser una enemiga vulgar, sino que, ben al contrari, podia considerársela capás de totas las malesas, ab tal de conseguir la victoria que la criada li disputava.
Per part de la pagesa ja s' havian romput las hostilitats, y axó la Paula no ho desconexia. Sabia que per ferli mal, l' Antonia estava treyent lo sèu artifici, y que, disfamantla sense cap escrúpol als ulls de 'n Jo seph, cada dia mès rendit á aquella hermosura, fins havia exigit algun cop que se lu despatxès ignominiosament de la masía, pero axó, ab tot y l' influencia que teuia sobre en Mas-Vidal, no poguè d' aquest conseguirho l' Antonia, puig ell, compassiu y cortés encara qu' ingrat, ab la Isabel, sa pobra muller, havia volgut privarla del conhort que li donava la companyía de sa criada tant volguda.
