Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
94
biblioteca catalana.

qual, sense donarsen cap compte, ho posposava tot, de manera qu' arrivantse á créurer predestinada pera ser l'ángel de la guarda de la pubilla Padròs, casi bè desaparesquè en ella, com si no tinguès temps ó en sòn cor no hi quedès espay, tot altre sentiment, tot altre desitj, tota altra ambiciò.

Per cò no es res d' estrany que quan tractá de buscarse marit, ho fes, no perque sòn cor ennamorat li demanès, sino perque ho creguè convenient á la empresa, y se 'l busquès no segòns una doncella guapa y axerida com ella lo podia desitjar, sino de la manera que 'l nessesitava perque l' ajudès sense pòr de que 'ls diners de l' Antonia 'l seduhissen.

Ab axó, vinga mirar y observar á cada un dels que se li acostavan á dirli amoretas. Ja us he dit que no eran pochs. ¿Ab quin d' ells la casarém?

Lo qu' es pera fer galanteigs, y ballar cocas á plassa, y fer música á la nit dels dissaptes, empolaynarse 'l diumenge ab lo gech llarch de vellut, la faxa de cinch vols, la morada barretina y 'l relicari penjat al coll, tots plegats y cada un servexen bè prou. ¡Galanta colla de plagas, per' alegrar á una minyona y ferli de lo matrimoni! Pero la Paula no buscava axó, y veus aquí qu' entre mitx d' aquella munió de nuv mès dolent l haurian pres mè sadas, ella no 'n trovava cap que fos del sèu gust.

Lo fill del masover ja li tenia dit: sempre qu' el vulguès lo senyor rector los esperava pera parlarlos en llatí. Ell era guapet, travallador, alegre y no li faltava un passament; pero ¡quin gat! No era pera parlar