De bon matí, los inossos de ca 'n Mas-Vidal s' can de la pallissa, y ab lo cávech al coll, ó seguits de 'ls vuit parells de bous que llauran los camps estensos de sòn amo, se 'n van serra amunt ó serra avall, segòns lo lloch hont convè travallar aquell dia.
Lo primer que 's lleva, ja se sab qu' es en Roch, y no perque sigui mès diligent ó tingui á la feyna més lley que 'ls altres, sino perque li han fet acostumar las bromas de sos companys, que si 'l veyan adormit quan ells ovrian los ulls, se divertian estirantli las camas, remullantlo de cap á peus, amagantli la roba pera que no's poguès vestir, fentli còrrer los quartos que duya á la butxaca y jugantli tota classe de malas passadas, qu' al pobre xicot lo feyan pertenir.
Per có no tenia mès remey qu' espavilarse, obrir l' ull axís qu' apuntava l' auba y vestirse primer que tothom, encara que desprès tot lo dia la són lo perseguís, no dexantli fer una feyna ben feta.
Ja se sab que no hi ha un siti hont se reunexiu uns quants, qu' un ó altre no hi porti la lliura. Lo pobre Llátzer, á ca 'n Mas-Vidal, era aquest Roch de qui parlém.
Ja semblava qu' haguès nascut pera serho á qualsevol part ahont haguès anat á parar. Los mossos tenian ab
