—¡Ah, vatúa!—diguè un.—Ja tenim aqui á la pitera de casa, que 'ns porta la racciò.
—¡Y ab aquell garbo!—afegi un altre.
—D' aixó 'n dich estar ben servits.
—¡Tira pexet!
—¡Visca la Paula!
—Hola, plagas,—diguè aquesta arrivant al peu de l' alsina, y dexant á terra lo cistell de l' esmorsar.—¿Ja estéu de gatzara?
—¡Te rahò!—li contestá un mosso que feya temps que la buscava.—Ves á qui no se li alegran los esperits veyent comparéxer una bona mossa...
—Portant l' esmorsar, ¿no es axó?—digué la Paula somrient.
—Encara que no 'l portesses, sol de casa nostra.
—¡Ay! ¡Qui está per cansons avuy la santa ms iglesia!—contestá ella, tot treyent del cistell la sola de las farinetas, una ensiamada de tomátechs, un porrò ple de ví y unas quantas llescas de pa, tant llargas y groxudas com rajolas.
—Axó es un gust, qu' un pom de flors axis nos pari la taula.
—Més gust us será, menjarvos lo que us porto, gats dels frares
—Un rejolinet' per' estrenar lo porrò,—li diguè 'l que la galantejava, acostantse ab lo porrò enlaire y convidantla á béure:
Ella pará 'ls llábis, y ell, ab lo porrò alsat, li de cáurer lo prim rajolí, fins quí ella ab lo dit fòu las de prou.