—¿Dochs que feu?
—No tinch casador.
—¡En nom de Dèu!—exclamaren tots, ab un tó ponderatiu que 'ls exia del cor.
—Si á vos us ne falta,—afegí un,—¡altras Miréu, aquí mateix ne teniu set, quatre fadrins que desd' aquí se 'n van ab vos á casa 'l senyor rector... Y per lo que toca als tres casats, si vos los déu paraula de péndrels, aquesta nit se quedan viudos.
—De tots set no n' hi ha cap que fassi per mí,—responguè la Paula.
—¡Oh, si 'l voléu tant triat!
—¡Que si li vull! O será com jo me 'l penso, ó 'm quedarè per tia.
—¡Carat!...—diguè de repent aquell qu' era l' eap de la broma.—Jo us ne sè un que us agradar del tot.
—¿Quí és?—preguntaren tots los altres.
—¿Voléu qu' us lo presente?—continuá lo primer.
—Veyám,—diguè la Paula, seguint la broma, com tenia de costum.—Portéulo, que pot ser farém fira.
—Per bon mosso, y axerit, y bona gracia, ja us juro que no 'n tindréu res que dir
—Bè, que fassi 'l memorial.
Lo mosso agafá una pedra com tota una casa, y tirantla cap allí hont en Roch s'estava, cridá:
—¡Roch! ¡Oh, Roch!
Aquest s' havia adormit enterament, apoyat en lo pal de la fanga, ben poch suspitòs de que en aquell instant ningú tractès de casarlo y de que al mateix temps se li menjessen l' esmorsar.
