gracia — feu lo jove fregantse nerviosament las mans; — per aixó quan la pobre de la mare del Arenas me doná l' encárrech de cumplir ab l' Adela las disposicions que, tal volta pressentint lo fí que l' esperava, li encomaná 'l seu fill, vaig dirli ¡Deu me 'n reguart! si la visita pogués ésser per dirli que ha estat una ambiciosa, una dona sense ánima que ha sacrificat a un grapat d' or la vida d' un home, no m' ho hauría de dir duas vegadas ¡ja 'm sembla que m' hi trovo! ¡Pero are! No, no; aixó es exprés, per en Canyada, que sap fer á la perfecció lo seu paper en aquestas comedias que 'n diuhen debers de societat; no per mí, que no sé més que dir al pá, pá y al ví, ví... Pero noys! tocan las deu y aquestos xicots no venen!— exclamá lo desconsolat amich del Arenas, aixecantse soptadament, en tant que 'l relotje del saló tocava pausadament las deu batalladas.
— Be ¿y qué pensas fer? — digueren á l' hora sos dos companys, aixecantse també.
— Anarlo a trovar: á veure qu' es aixó... Es á dir, jo no hi entraré, ¡Deu me 'n guard de tornarla á veure! Pero vosaltres ja es un' altra cosa... Estich nerviós y no tinch prou paciencia pera passar la nit assegut en aquesta taula...
En lo moment que 'ls tres joves anavan á sortir per la porta central del saló, hagueren de detenirse un moment per obrir pas á un senyor de cabells blanchs, baixet, de simpátich aspecte y espressiu mirar, qui donant una rápida mirada per tots los indrets de la sala, se dirigí di-
