Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tor de Rosas, la població d'hont ell es fill y ahont hi té encara familia... Los informes no poden ésser mellors... Aixó no vol dir que jo no cerqui també la manera de tenir bonas referencias d' América... ¡Oh, devegadas passan unas cosas ab la gent que vé de lluny!... Y es precís mirarho molt... Los diners no es pas lo primer que s' ha de cercar en un home...

— Pero oncle — va interrompre la noya asmirada de la animació de Mossen Jaume — á nosaltres...

— ¡Déixam parlar, dona! Després ja hi dirás tú lo teu parer! Per ço t' ho consulto; t' ho parlo. Jo no vull ferte pressió de cap mena... ¡Deu me 'n guard! Pero la cosa es massa gran perque no m' hagi omplert d' agrahiment á Deu, al veure la consolació que m'envia de poguerte deixar colocada ¡y de quina manera! També ho he escrit á Barcelona, á en Valls, lo teu tutor, que també, li apar, una gran sort pera tú...

— Pero 's pot sapiguer...

— Ja veurás, ja veurás; es que aquest bon senyor que, segons m' han contat, tots los pares de la colonia forastera se 'l disputan per las seuas fillas, los ha donat mitja volta á l' esquerra y ha vingut á cercarte á tú. A tú, la més pobreta de totas; ¡á tú que ningú 't veu en forat ni en finestra! Res ¡com lo del qüento de la Cendrereta! ó mellor dit, quan Nostre Senyor té una cosa destinada...