———
LLEJENDA.
—
Era una nit del mes de Setembre, fresca y serena, d'eixes que tant abunden en la nostra patria, y en que un cel blau y poblat d'estreles cubria á la ciutat e Valencia, que encara que sitiada per lo ejércit de En Jaume I, Rey de Aragó, se encontrava en poder dels alarbs, los quals desconfiaven no pédrela.
La nit fea ja una bona estona que habia tancat, y no se escoltava altra cosa en la ciutat que lo crit de atenció dels centineles sarrahins que es pasejaven per les enmarletades muralles, y les veus del atalaya que vigilava lo camp cristiá; tot aso junt ab los mil roidos que la nit murmulla, que lo Guadalaviar fea al correr per lo seu llit de pedres y lo aire al pasar per entre les rames dels arbres, duent en ses ales los perfums del taronjer.
Los carrers de la ciutat estaven deserts, y en les poques finestres que les cases tenien, no se vea ni una llum; res absolutament: lo silenci morava en la ciutat.
Prop de la porta de Boatella habia un tortuos carrer,
