Pàgina:La Torre de la Boatella - Lo Rat Penat, Calendari Llemosí corresponent al any de 1883 (1882).djvu/6

 Estos se varen vorer perduts y pronte anaven á morir, quant lo rey En Jaume se adelantá seguit de molts de los seus á auxiliarlos.
 —Eixim, digué Jusef al fill major, que á son costat tenia agafada la ballesta.
 Este replegá l'arma que estava en terra y se apoya en ella.
 —Ton braç es ferm, digué lo pare, y ab ell prestaras un servici á ta pátria. Veu lo rey dels infiels que esta llyutant ab los nostres puix es precis que la sehua fleja se clave en son cos.
 Poch dempres se ohuí lo giular de una saeta la qual va anar á clavarse en lo front del rey.
 En Jaume paregué voler caurer; mes pronte se recobrá y arrancantse la fleja la va fer atroços!
 Los cristians al vorer asó carregaren ab mes furia sobre los alarbs, y poch dempres estos entraben en Valencia, fugitius, mentres que los cristians se dirigian á pendrer la torre de Boatella.
 —Atenció, fills meus, atenció, va dir Jusef: los cristians están ja así; recordeu que teniu una germana que ha sigut deshonrada per un cavaller aragones y que este mana los soldats que van á asaltar la torre.
 Lo vell no pogué dir mes, una pluja de saetes va caurer dins la torre y los cristians colocaren les escales pera muntar.
 Sobre la plataforma de esta havia multitut de pedres que 'l pare y los fills començaren á tirar sobre los sitiadors.
 Los cristians muntaven per les escales pera caurer morts, mentres que los de baix feen grans descarregues de flejas als de dalt.
 Mes les pedres se acavaren, y llavors los cristians tapantse ab sos escuts, muntaren fins los defensors qu' habien deixat les pedres pera empunyar los astrals que