Macatxo, ¡y qué vols que 't digui!
Que m' encisas y m' agradas,
que 'm locas y m' enamoras,
qu' en tú penso á totas horas
y sols visch de tas miradas;
que 'l meu cor, d' amor encés,
per tú inventa frasses bellas,
d' aquellas dolsas, d' aquellas
del Tenorio á doña Inés,
y en mon cor están frisant
per eixí á la llum del dia
y totas te las diria
fins de ton oncle al devant,
mes, quant pe' ls llavis me suran,
jo 'ls dich:—¡Psit! no ho pot admetre,
alto... 'm podeu comprometre,
aturéuvos!...—y s' aturan.
