Pàgina:La base quinta - pessa catalana en un acte y en vers (IA labasequintapess481ribo).pdf/14

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 12 —

Layeta.

Ramonet, l' oncle ho sap tot;
no fassis més la comedia,
sab que t' estimo, y...

Ramon.

sab que t' estimo, y... Comprench,
y aixó 'l fa estar tan alegre
que no pot dí una paraula.
Òncle del meu cor, permétim
que li demani perdó(Agenollantse.
si fins avuy no 's revela
un amor que s' amagaba
á la vigilancia seva.
Comprench la gran alegría
y la satisfacció inmensa
qu' haurá tingut al saber
mos amors ab la Layeta.
Si es que vosté s' ha enfadat
perque ho duyam ab reserva,
ja no hi tornarem may més,
perdónins, oncle.

Nicasi.

perdónins, o ¡Y m'oncleja!(Apart.

Ramon.

¡Oncle!...

Nicasi.

¡Oncle! ¡Lluny, no te 'n soch d' oncle!

Ramon.

Pero ho es de la Layeta
y també me 'n será á mí
quant seré casat ab ella.
¡Oncle!...casat ab ella. (Abrassantlo.

Nicasi.

¡Oncle! ¡Lluny! ¡Si no t' apartas

te tiraré ab una empenta!...

Ramon.

Dispensi, no acepto mostras
d' una estimació tan ferma;
jo no vull que despres diguin
qu' abuso del seu afecte.

Nicasi.

¡De quí t' has enamorat!(A Layeta.
¡D' un ximplet, d' un babieca,
que no més sab fer tabola
y tiberis y ximplesas!...

Ramon.

Y sé estimá noyas macas,
verbi-gracia, la Layeta,
y á n' als oncles com vosté...

Nicasi.

Ja te'l dono aquest afecte.

Layeta.

¡Oncle!

Nicasi.

¡Oncle! No t' hi casarás.

Layeta.

¡Per Deu!

Ramon.

¡Per Deu! Las once mil verges

li pagarán, no s' hi oposi,