Pàgina:La butifarra de la llibertat (1864).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquesta pàgina conté una imatge.

Em. ¡Perqué erats tant jenerós!
Am. ¡Perdonins!
Em.  ¡Yo so terrible!
Am. ¡Al menos si no es posible
no'ns dongui un castich tant gros!
Em. Aixó marca nostra lley
cuand la graduació es molt grossa.
Am. Sent axis, mes poca cosa
ya no podem ser, gran rey.
Em. Que sou doncas? (Impacient.)
Am.  Tres rancheros.
Em. Allavors, lleveuls 'l nas
y feumel rustit al ast. (Á Muley.)
(En Pera y l'Ambrós quedan tristos pero en Pau fa un salt d'alegria al sentirho.)
Mu. ¡M' agrada, per embusteros! (Ap. ab ira.)
Em. Recordat de dá 'ls despatxos (A Muley.)
(Alsantse) per buscar, de Echagüe, 'l dit
y que hi vagin tot seguit,
si no hiá camells ab matxos.
Que al que'l dit del general
sápiga trobá ab sa manya,
cuand seré duenyo d'Espanya
li daré una catredal,
y si no hiá prou millons
en mas arcas, per pagarlo,
'm vendré per contentarlo
las botas y 'ls pantalons.

(Ambrós ha escoltat atentament los últims versos. Lo Emperador sen vá, Muley l'acompaña fins á la porta y entre tant los ranxeros diuen aquets dos versos.)

Pera. ¡'Ns farán la trompa al ast!
Pau. Be n'hem sortit prou barato.

(Desde la porta, despues que l'Emperador ha sortit, diu.)

Mu. Espereuvos aqui un rato
y hos portaré á llevá 'l nas. (Sen vá.)



ESCENA IV.
(Pera, Pau y Ambrós en un racó, de modo que'l públich vegi que está molt afectat pensant en alguna cosa.)



Pera. Home no vaji depressa
per nosaltres no's molesti.
Pau. ¡Uix d'aqui mal llamp t'empesti!
aquest homa fa feresa.

(Aquestos versos se refereixen á los últims de Muley, de consegüent deuen ser dits al moment que aquell ha desaparegut.)

Pau. Donchs noy yo estich mes content
que si anés á una boda.
Pera. ¿Y perque?
Pau.  Perque aqui es moda
tallar lo cap á la gent;
aconsolantse ab lo nas
sempre 'ns fa una diferencia.
Pera. ¡Jot foll y quina conciencia!
Pau. Son moros, no 'n tenen pas.
Pera. ¡Quina barba que tenia
aquell que á n'aquet manaba!
Pau. Jo ho crech home, si semblava
'l gegant de Santa Maria.
Pera. ¿Has vist á n'alló que aquell
'ns ha dit que era un serrall,
cuantas moras fent un ball
tot voltant d'un moro vell.
Pau. ¡Quinas posturas mes finas
li feya aquella morena!