Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
No fa molt que vaig rebre un gran plec, acompanyat d'una carta. La carta era de cert amic meu, aficionat a moltes coses, coneixedor d'altres, enamorat de Mallorca, conegut en circols i cafès, conversador ple de gracia i d'enginy. Lo que no sabia era que aquest Lluís Vidal hagués sentit mai el cacoethes scribendi, i això m'ho participava la carta. Me deia que fes el favor de posar ortografia al manuscrit d'unes notes que havia fetes contant el seu viatge a Mallorca, i «que disculpés la falla d'habit en escriure la llengua que parlava sempre, així com, parlant en castellà, demanava que disculpessin la pronunciació d'una llengua
