Magnifiques cupules daurades ne coronaven el teulat, i entre les columnes que voltaven tot l'edifici, hi avia estatues de marbre que semblaven vivents. Per les altes finestres, se veien en les grans sales, precioses tapiceries de seda i meravellosos retrats de que ls murs estaven coberts. Al mig de la sala més gran rajava una font, els raigs de la qual anaven fins a la cupula de la teulada per on el sól aclaria l'aigua i les plantes que creixien a la piscina.
La petita sirena ja sabia on abitava l princep. Va anar-hi molt sovint a passar el cap-vespre i la nit sobre l'aigua. Va nedar molt més lluny, en el país on les seves germanes no avien mai gosat anar. Anava fins a l'estret canal que vorejava l'esplendida terraça de marbre. S'hi asseia i esguardava el jove princep que s creia estar sol sota l'ermosa claredat de la lluna. El va veure sovint, a la nit, passejar-se al sò de la musica en el seu bastiment ornat de banderes. Sortia llavors del seu amagatall, i, quan el vent jugava a través dels seus cabells argentats, s'aguera pogut creure que era un cigne que desplegava les ales.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.
