Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


umana, i li va tornar el coratge. Va nuar els seus llargs cabells sobre la testa per impedir als polips d'agafar-los, va creuar les mans sobre l seu pit, i va lliscar tant depressa com pot fer-ho un peix a l'aigua, passant entre ls afrosos polips que exteníen vers ella llurs orribles braços. Va veure que cada un d'ells avia pres alguna cosa, i la guardava amb els seus centenars de braços com amb estenalles de ferro. Els omens que avien mort submergits dins la mar semblaven blancs com ossades. Hi avia també calaveres d'animals i aduc el cos d'una sireneta que avia sigut agafada. Això va ser el que més va espantar a la princesa de la mar. Va arribar tot seguit a un indret ple de maresmes, on xiulaven orribles serpents. Hi avia, al mig, una casa, construïda amb ossades d'omens negats. Al davant estava asseguda la bruixa, que donava menjar a un gripau amb la boca, com els omens ho fan amb els canaris.
 — Ja sé què vols — va dir la bruixa. — Es una bogeria per la teva part, però la teva voluntat serà feta. El mal serà per a tu, bella princesa! Has de desfer-te de la