Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 I tot seguit la bruixa va agafar la seva cacerola per preparar el brevatge.
 — La netedat es una virtut — va dir aixugant la cacerola amb un manyoc de serpents.
 Després va estripar-se l pit i va deixar córrer la seva sang. Va afegir-hi, alesores, ingredient sobre ingredient. Una fumera espessa va aixecar-se. A la fi el brevatge va estar llest i era alesores clar com l'aigua.
 — Veus-el-aquí! — va dir la bruixa.
 Després va tallar la llengua de la petita sirena, que desde llavors no va poder parlar ni cantar.
 — Si ls polips volen agafar-te quan passis per la forest, — va dir la bruixa — arruixa-ls amb algunes gotes d'aquest liquid.
 La sirena no va aver de fer-ne ús. Els polips, espantats, reculliren llurs braços quan vegeren el brevatge que brillava, entre les mans de la sirena, com una estrella. Així va atravessar la forest i la caverna sense obstacles.
 Podia entreveure l castell del seu pare.