amb un mantell. El princep va preguntar-li qui era, i com avia anat allí. Ella va esguardar-lo amicalment, però molt tristament, amb els seus ulls d'un blau fosc, i no va poder dir-li cap paraula. El princep va agafar-la per la mà i la va conduir al seu castell. A cada pas que feia, com la bruixa li avia predit, li semblava caminar sobre agulles punxantes i sobre rostoll picant; però va aguantar el dolor sense queixar-se. Caminava prop d'ell lleugera com una bombolla de sabó, i ell, com els altres, va admirar el seu alat caminar.
Va ser vestida amb vestits de seda i de mussolina. Era la més bonica del castell, però no podia ni parlar ni cantar. Ermoses esclaves vestides de seda i or varen venir a cantar davant del princep i dels seus reials pares. Cantaven totes l'una millor que l'altra i el princep donava l senyal de l'aplaudiment, picant de mans. La petita sirena
estava tota afligida; sabia que ella cantava molt millor encara, i pensava:
— Ah! si sabés que he donat per sempre més la meva veu per estar aquí, aprop d'ell!
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
