Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sota seu com un vol d'aucells que se'n van cap als països calids.
 En el castell del princep, quan tots els altres dormien, ella 's posava sobre les llargues escales de marbre, vora la mar, i refrescava ls seus peus bullents a l'aigua freda. Això li feia bé, i li duia l record dels seus, allà, en les pregoneses. Una nit, tot de cop, les seves germanes varen aparèixer a flor d'aigua tenint-se pels braços. Cantaven dolcissimes cançons tot nedant. La petita sirena ls va fer un senyal. La varen conèixer, i li varen contar quant desolades avien estat de la seva partença. Desde llavores varen tornar-hi cada nit, i fins una vegada va veure la seva vella avia, que desde molts anys no havia muntat a flor d'aigua; va veure també l Rei de les Mars, amb la seva corona d'or sobre la testa. Tots dos varen extendre les mans vers ella, però no varen gosar acostar-se tant a la terra com les seves germanes.
 Cada dia la jove fada estimava més el princep, i ell la volia com se vol una noia bona i dolça; però no pensava pas a prendre-la per reina, i era necessari que fos la seva