Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


una roca, que algú l trobés, i vaig veure venir la noia que estima més que a mi!
 Va sospirar profondament, car no podia plorar.
 — Aquesta noia està donada al temple: ell ho ha dit — va pensar tot seguit la petita sirena. — No n sortirà mai més i així no s trobaran. Però jo estic a casa d'ell i el veig cada dia. Vui servir-lo, estimar-lo, consagrar-li la meva vida.
 No obstant, se va parlar del casament del princep; deien que anava a esposar l'ermosa filla del rei veí. Es per això que varen preparar un superb navili.
 — Diuen que l princep vol visitar el país del rei veí, — deia el poble, — però no més vol veure la seva filla. S'emporta amb ell un nombrós seguici.
 La sirena removia l cap tot sovint: coneixia més que ningú les intencions del princep.
 — Sí, es per veure la princesa, que me 'n vaig — li avia dit: — però es perquè ls meus pares m'hi obliguen. Però no 'm forçaran a dur-la aquí com esposa. Sé per endavant que no puc estimar-la. Certament