Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

no s'assembla a la noia del temple. Si agués de prendre esposa, series tu, estimada noia trobada; tu, que ets l'imatge d'ella; tu, la d'ulls que parlen en lloc dels llavis!
 Dient aquestes paraules, li va besar la boca vermella, va jugar amb els seus llargs cabells, i va estrènyer el seu cap contra l propri cos. Al vespre, la pobra petita sirena, va somiar una felicitat umana i una ànima immortal.
 — No tens pas por de la mar, petita muda? — va preguntar-li ell quan va estar a punt el navili que avia d'emportar-sel.
 Amb això va parlar-li de les tempestes, dels meravellosos peixos de la mar. Ella somreia escoltant-lo; sabia millor que cap ome què passava en les profunditats.
 Una nit de lluna, quan totom dormia, tret el pilot, va decantar-se sobre l pont i va mirar a través de l'aigua transparenta. Va creure-s mirar el castell del seu pare. La vella avia era allà, esguardant la quilla del navili a través de les onades furientes. Tot de cop les germanes van aparèixer a flor d'aigua, i, mirant-la tristament, varen extendre les mans vers ella. Va fer-