Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

anar a prendre l llur repòs a la tenda. Tot va ser quietut en el navili: tant sols el pilot estava al timó.
 La petita sirena passava l seu braç entorn dels cordatges i esguardava cap a orient les lluissors de l'alba. Sabia que l primer raig del sól li donaria la mort.
 Tot de cop va veure les seves germanes sorgir de l'aigua. Tenien l'aire tant trist com ella; els llurs cabells llargs ja no flotaven al vent; avien sigut tallats.
 — Els avem donat a la bruixa per salvar-te de la mort avui. Ens ha donat un punyal: vet-el-aquí. Mira que es afilat! Abans que l sól s'aixequi has d'enfonsar-lo en el cor del princep, aixís que la seva sang correrà sobre ls teus peus, se canviaran en cua de peix. Devindras sirena, saltaras a la mar, i podràs viure-y, els trescents anys, fins al dia que seras canviada en escuma. Però vés depressa! ell o tu heu de morir abans que l sól s'aixequi. La nostra avia té tanta pena per culpa teva, que ls seus cabells grisos han caigut, com els nostres, sota les estisores de la bruixa. Mata l princep i vine! Però vés depressa. Veus aquesta