Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rim. Quan durant trescents anys hem fet tot el bé que està en el nostre poder, obtenim una ànima immortal, i podem disfrutar de la felicitat eterna de l'ome.
 — I jo?
 — Tu, pobra petita sirena, has sofert tant i has fet tant de bé, que t'has tornat filla de l'aire, i ara pots, fent bones accions durant trescents anys, obtenir una ànima immortal.
 La petita sirena va aixecar vers Déu les mans transparentes, i per primera vegada ls seus ulls s'ompliren de llàgrimes.
 Sobre l navili, el brugit i l'animació varen començar. Va veure l princep i l'ermosa princesa que la cercaven; inquiets miraven l'aigua escumejanta com si sabessin que s'avia llançat a les onades. Invisible la sirena va besar el front de la princesa, va somriure al princep, i va volar amb les altres filles de l'aire sobre un nuvol roig que passava pel cel.
 — Dintre trescents anys planareu així en el reialme de Déu!
 — Podem ser-hi abans — va dir una de les filles de l'aire.