Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llums. Els uns badaven, els altres cantaven. N'hi avia que s passejaven en cotxe o a peu. «Gling!gling!gling!» era l sò de les mules que passaven al trot amb picarols agafats al coll.
 L'animació dels carrers era molt variada: hi avia noies que cantaven a cor; després, més lluny, omens amb cucurulles que anaven a un enterrament; i, gairebé darrera d'ells, una joiosa comparsa anant a donar un concert.
 Una sola casa quedava en silenci: estava davant mateix de la del Savi.
 Algú y vivia, no obstant; sense això les plantes que estaven al balcó no aurien pogut viure ni florir. Les devien regar.
 Cap al vespre les portes se mig-obrien molt lleugerament, però les cambres restaven fosques, almenys les que donaven al carrer, car al fons de la casa s'hi sentia musica.
 Aquesta musica semblava admirable al nostre Savi; però potser no era altra cosa que una idea. En els països calids ho trobava tot admirable, en no essent la calor. Va anar a preguntar al seu proprietari que vivia a