Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

la casa del davant; però aquest bon home no 'n sabia res. No s'hi veia mai ningú; i, en quant a la musica, la trobava terriblement monotona.
 — Es algú que vol tocar un fragment massa dificil per ell. No pot sortir-sen, però s'hi entossudeix.
 Una nit, el Savi va despertar-se d'un sust. Dormia sempre amb la finestra oberta, i l'aire de la nit aixecava lleugerament un recó de les seves cortines. Va veure que una llum extraordinaria brillava al balcó del davant. Les flors semblaven flames d'un color vivissim, i entremig d'elles hi avia una meravellosa dòna, de cara resplendent.
 El Savi va quedar amb els ulls enlluernats; però s'ha de dir que 'ls avia obert massa tot despertant-se: no 'y avia, doncs, en això, res de sobrenatural.
 D'un salt va trobar-se fòra del llit, va amagar-se darrera les cortines i va mirar. La noia avia desaparegut, i la llum meravellosa amb ella. No més les flors avien quedat tant ermoses com abans. La finestra estava migoberta, i se sentia una musica encantadora.
 Qui podia viure allà? Per on s'hi entrava,