Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


borial. Continúa. Estaves al balcó, vares entrar, i llavores...
 — Llavores vaig trobar-me en una avant-cambra. Era una mica fosc. Vaig veure una filera d'ermoses cambres que s comunicaven totes juntes. La llum hi era enlluernadora. No vaig atrevir-me a entrar perquè temia que m fessin desaparèixer. Amb vós avia après a ser prudent. Vaig posar-me a un recó i vaig observar.
 — I què vares veure, llavores?
 — Vaig veure tot quant se pot veure, i us ho contaré tot. Però deixeu que us endrecí un prec, i no creieu que siga orgull per la meva part: ¿no podrieu acabar de tutejar-me?
 — Perdoneu — va dir el Savi. — Es una vella costum: compreneu? Ja podeu continuar.
 — De bon grat — va dir l'Ombra. — No vaig entrar; vaig quedar-me a l'avant-cambra; però era un lloc excel·lent, desde on se veia tot. Aduc allà, estava a la Cort de la Poesia.
 — Però què aveu vist? els déus de l'antiguitat? Hi avia eròis que combatien?