Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Sense fer-ho així la sirena no ·u auria comprès pas, no avent vist mai cap ocell.
 — Quan tindreu quinze anys — els deia — podreu pujar fins a flor d'aigua, seient-vos a una roca al clar de lluna, i veure passar els grans navilis. També veureu llavores les forestes i les viles amb els vostres ulls.
 L'any següent, la gran de les germanes va fer quinze anys, però ·y avia un any de diferencia entre cada una d'elles, i la petita avia d'esperar cinc anys per deixar el fons de la mar i anar a veure allò que passava a flor d'aigua. Però elles varen prometre-s contar-se l'una a l'altra tot quant aurien vist i quant els auria succeït de més curiós el primer dia, car l'avia no ·ls en deia mai prou, i hi avia una quantitat de coses sobre les quals desitjaven tenir aclariment.
 Però cap d'elles era tant avida d'aquestes noves com la més jove, la que justament s'avia d'esperar més temps, i que anava sempre calmosa i pensivola. Sovint, a la nit, sortia a la finestra i mirava a través de l'aigua, d'un blau fosc, on els peixos nedaven. Arribava a percebre la lluna i les estre-