saber-se l'edat d'un abet segons el nombre de rengles de branques.
— Oh! Si jo pogués arribar a ser un arbre tant gros com els altres! — sospirava l'abet petit. — Llavors extendria les meves branques ben lluny, entorn meu, i del
meu cimall estant podria mirar els camps; els ocells vindrien a fer niu a les meves branques, i quan el vent bufaria podria breçar-m'hi majestuosament com els altres.
Es per això que res donava alegria al nostre abet petit, ni l sól, ni ls ocells, ni els ermosos nuvols de color de rosa que passaven damunt d'ell vespre i matí.
L'ivern va arribar. Per tot arreu la neu brillava ben blanca. Una llebre va passar corrent i va fer un salt per damunt l'abet, que n va restar tot umiliat.
Però, passats dos altres iverns, el nostre abet s'avia fet tant gros que la llebre va aver de voltar-lo.
— Oh! Créixer, créixer, arribar a ser alt i vell! Veus-aquí l que y ha de millor al món — pensava l'abet.
A la tardor venien regularment els
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.
