Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


costaven centenars i centenars de duros, com deien els nens.
 L'abet va ser posat en una mitja-bóta plena de sorra; però no 's veia que fos una mitja-bóta, perquè uns draps verds posats tot al voltant la tapaven. El nostre abet no podia contenir la seva emoció. Què passaria? Minyones i criats varen començar a ornar-lo. Varen penjar-li a les branques paperinetes de colors plenes de bobons.
 Pomes daurades i nous penjaven com si aguessin esclatat allà mateix. Varen enganxar tot seguit a les branques candeles vermelles, blanques i blaves, i unes nines que semblaven de carn, talment, que l'abet no n'avia vistes mai de tant boniques.
 A dalt de tot hi van posar una gran estrella de llauna molt llampant. Era magnific!
 — Aquesta nit, — deia tot-om — aquesta nit brillarà! Brillarà força això!
 — Oh! — va pensar l'abet. — Si ja fossim al vespre! Si ls llums fossin encesos! Qui sab què passarà! Si ls arbres del bosc poguessin venir-me a veure! Potser