Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Pensava amb goig en l'endemà, que se tornaria a veure cobert de candeles, de joguines, d'or i de fruita.
 — Demà no tremolaré — se deia. — Nedaré en plena felicitat. Demà tornaré a sentir la rondalla de Klumpé-Dumpé i potser la d'Ivet-Avet.
 Va estar-se tota la nit quiet i pensatiu.
 Al matí, criats i minyones varen entrar.
 — Ah! — va pensar l'abet. — Veus-aquí la festa, que torna a començar.
 Però no: varen treure-l de la cambra i varen dur-lo a la golfa, en un recó molt fosc.
 — Què es això ? — pensava l'abet. — Què 'm passarà aquí? Què auré de sentir, aquesta vegada?
 I s'estava dret a la paret, tot pensatiu.
 Dies i nits varen passar. Ningú pujava allà dalt, i quan, per fi, algú 'y va anar, va ser per a depositar a la golfa algunes grans caixes. L'abet va creure-s absolutament oblidat.
 — Ara som a l'ivern — pensava. — La terra es dura i coberta de neu. Ara no 'm podrien plantar. Evidentment cal quedar-