Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Quan el sol va reaparèixer, dos nois varen escaure-s a passar.
 — Oh! — va dir un d'ells. — Mira: aquí hi ha un soldat de plom que ha perdut una cama a la guerra, sens dubte. Què t sembla si l fiquessim a dintre la nostra barca? Eh? Vols?
 D'un diari vell n'avien fet una barca.
 Hi varen ficar el soldadet, i tot seguit varen posar la barca al rierol. El corrent se la va endur, i els dos nois la seguien picant de mans joiosament.
 Mare de Déu! Que ple anava l rierol! Que fort era l corrent! Quines onades tant immenses! La barca de paper, tota saccejada, se decantava a estones. Un remolí l'arrocegava, i semblava que s'anés a enfonsar.
 El soldat de plom estava mortalment anguniós, però no u donava a entendre. Entre pit i braç aguantava sempre energicament el fusell.
 La barca va passar per sota un clavegueró fosc com una gola de llop.
 — No es pas més fosca la capsa — va pensar el soldat. — Què m succeirà? Deu