Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ser aquell gnom fastigós que m'ha tirat una maledicció! Ah! Si tingués aprop meu la bonica dama del castell, me 'n riuria ben bé, encara que fos més fosc!
 De sobte va sortir una rata molt grossa que vivia en un forat del fosc clavegueró.
 — Tens el teu passaport? — va preguntar. — Apa! Cuita, ensenya-l!
 El soldat no va dir re. Per dignitat volia evitar tota relació amb aquella bestia antipatica.
 La barca tornava a nedar cap avall. La rata la seguia petant de dents i cridant a totes les fustes flotants i als manyocs de palla del corrent que l'aturessin.
 — Atureu-lo! Atureu-lo, que no ha ensenyat el passaport!
 Però l'aigua seguia arrocegant la barca, i el soldat, finalment, va tornar a veure l dia. Sobtadament va sentir-se un soroll espantós, com si fos un tro. Qui auria pogut mirar-ho tranquil? Penseu que, desseguida d'aver passat el clavegueró, el rierol se llançava a un canal formant una magnifica cascada.