Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 En una petita cala va veure uns nens que s divertien tirant-se tots nuus dintre de l'aigua. La sirena auria jugat de bona gana amb ells, però va espantar-la un petit animal negre, un goç que va apareixer. Ella no n'avia vist mai cap. Va jaupar d'una manera tant orrible, que la dòna d'aigua va espantar-se i va assolir tot seguit l'alta mar. Per això, mai oblidaria les magnifiques forestes, els turons verdejants, ni els nens gentils que nedaven sense tenir cua de peix.
 La quarta de les germanes era la més timida. Va romandre molt temps nedant sobre les onades, no trobant res més bonic. Podia veure a moltes lleugues lluny entorn d'ella, i el cel era sobre ·l seu cap, com una immensa campana de vidre. Va percebre també navilis al lluny, però varen fer-li l'efecte de foques.
 Per cortesia, alguns dofins avien fet tamborelles davant d'ella, i unes balenes molt grosses avien llançat aigua pels llurs narils tant bé, que la fada creia estar voltada per centenars de fonts perlejantes.
 Va venir el torn de la cinquena de les