Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Si no és cert el que m'indica,
 fa molt mal d'entrâ aqui dins;
 i si és cert, com presenteixo,
 ¿per què,'l tonto, no m'ho diu?...
 Cada dia vaig voltant-lo
 cercant que m'obri el seu pit;
 ell, vergonyós, se n'escusa;
 si m' estima, no ho vol dir...
 però per més que s' ho calli,
 els seus fets prou que ho han dit.
 (Pausa. Mira per la finestra.)
 Ara lliga les violetes...
 ¡Ai, si amb ell pogués fê així!
 ¡Tú no vols dir que m'estimes
 però jo t' ho faré dir! (Pausa.)
 Sembla que ja surt del quarto.
 També's mira... ¡Es presumit!...
 No trigarà gaire estona
 que'l tindrem aquí al meu pís.
 Deixa'm mirar, que no'm trobi
 que no vaig amb el meu chic.
  (Es mira al mirall.)
 Bé, ja estic bé; ja'l puc rebre.
  (Se sent un timbre.)
 Sento'l timbre... ¡Ja és aquí! (Alegra.)
 Vès, a casa, ¿a què vindría,
 si a cas no vingués per mí?

ESCENA II

Nuri i Lluis

Lluis
(Des de la porta.)
¡Ola, Nuri!
Nuri  ¡Ola, Lluis!
Lluis ¿Puc entrar?
Nuri  Vaia! I doncs, què?...
¿Què no ho sab que aquí vostè,
no necessita permís?
Lluis De vegades...
Nuri  Mai, per mi.
Lluis Doncs deixem-nos d' etiquetes,
i aqui té les violetes