Aquesta pàgina ha estat validada.
| cullides del dematí... |
| Nuri | ¡Què hermoses! (Les prèn i les posa al violeter.) |
| Lluis | ¡Oh, pod contar! Com totes. |
| Nuri | ¡Ca, no, senyor! Aquest pom té un cert valor que'n cap més s'hi pod trobar. ¡Vostè, sempre tan galant! Un jove que és advocat, que'n dèu ser d'ambicionat per les noies, oi? |
| Lluis | ¡No tant!... |
| Nuri | Prou... ¡ves què m'esplicarà! La Carreras, la Basté, la Campos, i... ¡jo què sé! ¡Si tot ho dèu enredâ! |
| Lluis | No ho cregui; li dic vritat. Soc formal. |
| Nuri | Lluis! Lluis! |
| Lluis | Sí, Nuri; no sigui aixís... deixi això per descomptat. |
| Nuri | Miris el dir de la gent. L'altre dia'm varen dî que vostè ve molt per' quí; que noten que és molt freqüent, que ve sempre a les suarés. Jo, vareig dir: —Sí, és vritat; hi ve com a convidat, però no com a res més. |
| Lluis | Vés, caram! |
| Nuri | Sí... I la Maleres em va dir. —Doncs, i en Lluis, ¿hi dèu tenir compromís? |
| Lluis | Vaia quines tafaneres. |
| Nuri | Conti! |
| Lluis | Es clar que això molesta. |
| Nuri | I com vostè mai diu res, es clar, pel dir dels demés, nosaltres paguem la festa. ¡Vostè té tanta catxasa! |
| Lluis | Sí. Ja és de quan jo estudiaba, perque a mí no m'agradaba que'm donessin mai carbassa. |
| Nuri | No li daràn. |
