Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cullides del dematí...
Nuri ¡Què hermoses!

 (Les prèn i les posa al violeter.)

Lluis  ¡Oh, pod contar!

Com totes.

Nuri  ¡Ca, no, senyor!
Aquest pom té un cert valor
que'n cap més s'hi pod trobar.
¡Vostè, sempre tan galant!
Un jove que és advocat,
que'n dèu ser d'ambicionat
per les noies, oi?
Lluis  ¡No tant!...
Nuri Prou... ¡ves què m'esplicarà!
La Carreras, la Basté,
la Campos, i... ¡jo què sé!
¡Si tot ho dèu enredâ!
Lluis No ho cregui; li dic vritat.
Soc formal.
Nuri  Lluis! Lluis!
Lluis Sí, Nuri; no sigui aixís...
deixi això per descomptat.
Nuri Miris el dir de la gent.
L'altre dia'm varen dî
que vostè ve molt per' quí;
que noten que és molt freqüent,
que ve sempre a les suarés.
Jo, vareig dir: —Sí, és vritat;
hi ve com a convidat,
però no com a res més.
Lluis Vés, caram!
Nuri  Sí... I la Maleres
em va dir. —Doncs, i en Lluis,
¿hi dèu tenir compromís?
Lluis Vaia quines tafaneres.
Nuri Conti!
Lluis  Es clar que això molesta.
Nuri I com vostè mai diu res,
es clar, pel dir dels demés,
nosaltres paguem la festa.
¡Vostè té tanta catxasa!
Lluis Sí. Ja és de quan jo estudiaba,
perque a mí no m'agradaba
que'm donessin mai carbassa.
Nuri No li daràn.