Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 8 —

és que, si'l cor no's declara,

ni jo soc pare, ni ella mare,
ni tampoc tenim noi ros.
Ah!... Jo m' hi haig d'esforçar.
Aixís que arribi ia Nuri
no hi haurà pas qui 'm deturi:
¡jo m'hi vaig a declarar!
De primer posem-se a tò
per a trobar la postura
de poguer-li dî amb soltura
la meva declaració.

(Busca la pose per declarar-se.)

Casi sembla una comedia;

i, no hi ha més, tinc de fer-ho.
(Pausa.)

No enseja tan la Guerrero
quan estrena una tragedia.

(Amb sentiment.)

—Nuri!... ¡Nuri del meu cor!
Soc de tú un constant aimant.
¡Si tú sents per mí altre tant,
domen el teu d'amor!—
No pod ser més expresiu.
Jo crec que al sentir-se això
no pod pas dir-me que no.
Doncs, veiam, veiam què diu.

(Mirant per la porta.)

Des d'aquí la veig molt bé.
¡Què bonica! ¡Què graciosa!
Es, per mí, la més hermosa
que a n'el món hi pod habê.
¡Ja torna! ¡Pobre de mí!
¡Tan aixerida i tan viva!
Ara ve la dicissiva.
No hi ha més, li tinc de dî.

ESCENA IV

Lluis i Nuri

Nuri He anat a dî a la mamà

que vostè era aquí.

Lluis  ¿I què ha dit?